Una família de ratolins recull provisions i tots treballen, excepte Frederick, que aparentment no fa res. Però ell també es proveeix: raigs de sol, colors, paraules... Quan arriba l'hivern, comproven que la seva tasca poètica havia estat imprescindible perquè els ratolins passin millor l'hivern. Així, en aquest conte, Frederick és acceptat  tal i com és. Frederick és poeta i demostra que, a la seva manera, també fa una aportació al col·lectiu, que finalment ho agraeix.